Carrera91's Blog
Just another WordPress.com weblog

Ene
02

Són milers les campanyes que, des de fa anys, es promouen al voltant de Nadal per evitar el consumisme que es produeix en aquestes dates. Malgrat aquest tasca que s’ha fet, sembla que, per una banda, els resultats del consum en les èpoques de Nadal no ha donat el fruit que les campanyes desitjaven, i, per l’altra, potser el missatge que ha arribat a la població s’ha donat a entendre que l’única crítica que es feia del consum d’aquestes dates era la de l’excés de regals.

Aquesta n’és una de les crítiques fonamentals, ja que el sistema de regals de Nadal es produeix bàsicament a partir del comerç. Si bé hi ha altres formes d’oferir regals que no passin pel consum exagerat de productes, com podria ser la reutilització de joguines o la pròpia creació dels regals elaborats a partir de les habilitats de cadascú, sembla que la nostra societat només vol mostrar el seu afecte cap als més estimats a partir d’una espècie de competició per a fer els regals més llampants i més valorats, creant així un cercle viciós on cada Nadal s’ha de mostrar més quantitat, s’ha d’aparentar més riquesa, i s’ha de comptabilitzar l’afecte de les nostres famílies, fills i amistats a partir del cost econòmic de cada regal.

Anuncios
Dic
29

Tots sabem que actualment desde fa 3 o 4 anys, estem en un període de crisi econòmica que ha produït i segueix produïnt situacions d’incertesa, de pànic i de indecisions en la societat, però, la gent es pregunta: quan acabarà tot això? Moltes fonts com ara representants de bancs importants a nivell Espanyol com ara pot ser el Banc de Sabadell o altres financeres importants, asseguren que ja es comensa a veure el final del túnel i que tot acabarà en un parell d’any inclús menys i tot però, la veritat es que la resposta a aquesta difícil pregunta no la té ningú en aquests moments. La situació crítica que s’ha viscut durant aquest temps ( ara no tant accentuadament com abans) fa que la sortida del pou sigui difícil i lenta. El que més convé a la societat és un canvi de mentalitat i tornar a confiar amb les entitats bancàries, perquè aquestes també ho facin amb nosaltres i d’aquesta manera tornin a concedir crèdits i préstecs tal i com feien abans i la situació torni a la normalitat. Crec que amb una mica de calma i paciència i amb la voluntat de tots, aquest període complicat pel que passa la societat, es desinflarà i mica en mica tot tornarà a la normalitat. Com he dit, serà un procés lent i costós perquè no es gens fàcil fer un canvi de mentalitat d’aquest calibre. Tots volem que aquesta situació acabi, peró em de fer un gran esforç per omplir-nos de paciència i de voluntat per sortir del pou.

Dic
29

Les paraules oci i economia van molt lligades de la mà en una societat on una en depen de l’altre proporcionalement. Actualment , degut a la crisi que estem passant, ara ja potser més controlada que fa un o dos anys, han disminuït en gran part les activitats d’oci com poden ser els cinemes, els teatres, les discoteques, i bàsicament tots els llocs, on la gent va a divertir-se. En aquests temps en que la gent no es pot permetre masses luxes, s’opta més per la prudència i la supervivència que no pas per l’oci i la diversió, que vull dir amb aixo, molt senzill. La gent vol assegurar-se de mantenir les necessitats bàsiques ben cobertes ( com ara pot ser menjar, la sanitat, escoles etc.. que no pas la diversió i la festa. Moltes parelles joves que abans sorties ens dissabtes a sopar i al cinema per exemple, ara opten per sopar a casa i mirar-se la tele al menjador de casa seva. Desde el meu punt de vista, aquesta situació ve més donada per la por que té la gent de quedar-se sense diners que no pas pel que representa sortir un dissabte a la nit amb la parella o uns amics i gastar-se diners en un supa i anar al cinema per exemple, quant deixant de fer aixo, segurament compraran o faran alguna altra acció de “gasto” del mateix calibre. Per exemple quina diferència hi ha entre gastar-se diners per anar al cinema i a sopar, i quedar-se a casa fen el sopa i havent de netejar-ho tot despres? Si ho posem en una balança no hi hauria gaire diferència de diners i si molta diferència de comoditat.

Dic
29

Cada dia que passa s’accentuan i s’incrementen les desigualtats econòmiques en el nostre planeta. Els països considerats subdesenvolupats com ara països de llatino-Amèrica o països del nord-est Asiàtic cada vegada estan més lluny de la nostra situació econòmica, els seus serveis socials no s’assemblen en res amb els dels països desenvolupats, passen gana perquè en proutes feines poden compra menja. En l’àmbit de l’economia, els països desenvoluptats o punters en noves tecnologies, com ara pot ser França, Estats Units, que tenen un poder importan, poden influir en el mercat i d’alguna manera beneficiar-se de preus assequibles pels productes que els països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament han creat i que tan mal recompensats han estat. Una solució que s’ha intentat aplicar a aquesta situació injusta per als productors dels països perifèrics o subdesenvolupats ha estat el comerç just que és una iniciativa que ja esta en funcionament per intentar modificar certes situacions injustes vers els productors de països pobres, perquè siguin una mica més ben retribuïts.

Oct
20

La crisi econòmica dels darrers anys en la societat semblava que no havia afectat als clubs esportius, però ha quedat patentat i demostrat que realment si que ha inferit en la majoria de clubs esportius. Un exemple clar ha estat la desaparició de l’antic equip de Bàsquet Akasvayu Girona a causa de no disposar de suficient pressupost per a competir al mateix nivell que altres clubs com Barça i Madrid. Bàsicament la crisi econòmica ha afectat a les entitats esportives amb menys pressupost econòmic a la seva disposició, una mica com en la societat en la gent de una renda no molt alta. La crisi per exemple no ha afectat a clubs com ara Barça i Madrid i menys encara en el segons d’ells on, a cop de talonari, s’ha gastat una autèntica fortuna en fitxatges (uns 300 milions d’euros aproximadament).

La veritat es que quan per la televisió o altres  mitjans de comunicació donen estadístiques sobre com esta la situació econòmica i financera en el món en general, la situació de pobresa o de desastres naturals en els països menys desenvolupats, i després un president d’un club es gasta gairebé 100 milions d’euros en un jugador. L’economia en el món de l’esport, i més concretament en el món del futbol, s’hauria de re-ajustar una mica més a la realitat de la societat.

Oct
13

Welcome to WordPress.com. This is your first post. Edit or delete it and start blogging!